Pa negre

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula de Pa Negre, animada per les bones crítiques i amb les sensacions encara recents que em va transmetre la novel·la d’Emili Teixidor, en què està basada la pel·lícula.

Interiorment alguna cosa em deia que probablement em decebria (acostuma a passar quan vas a veure l’adaptació d’un llibre que has llegit i que t’ha agradat molt), però no va ser precisament així. La caracterització dels personatges em va semblar fantàstica i l’ampliació/modificació del fil argumental em va semblar molt sorprenent.

Agustí Villaronga, director del film, cita que “El hecho de ampliar la fuente de inspiración literaria, cuando ya en sí misma Pa Negre es una novela bastante larga, se debe a la voluntad de que la película resultante tenga una línea de acción más contundente [...] Como se trata de una película de emociones, huye del costumbrismo y de la crónica de una época adoptando una postura de género inscrita en el melodrama”. Doncs, crec que va ser un encert encarar la pel·lícula d’aquesta manera. Però, a més, penso que els aspectes més descriptius també es plasmen en un seguit de subtileses (pels diferents escenaris, pels personatges...). Tot i que sí que vaig trobar a faltar el personatge tan carismàtic de l’àvia Mercè que ens acompanya al llarg de la novel·la. 

No obstant, afegiré un parell de crítiques a l’article. En primer lloc, el pas de la infantesa a la realitat del món adult en què es troba el protagonista es veu una mica forçat (a diferència del llibre que el canvi és molt més cromàtic). I també poso un punt negatiu al personatge de la Núria (que a la pel·lícula apareix amb un caràcter una mica incoherent, totalment diferent a la Núria de la novel·la –dèbil, amb por del món- que a mi personalment em va encantar).

Per últim, una felicitació personal a tots els actors joves que hi han participat (el paper de la Roviretes m’ha agradat molt!) i una valoració global molt bona de la pel·lícula. Val la pena!