La història de dos policies comença amb una escena d'acció amb una banda sonora típica d'aquestes històries (i molt ben trobada). Després la narració es mou entre la novela negra pura y el buddy movie policiac.
Una història tortuosa de policies al fil de la llei, barris marginals, vengances i odis. Amb intensitat, assassinats i persecucions...
I tot això en una obra de teatre amb únicament dos actors (Joel Joan i Pere Ponce). Un excercici de guió magistral que et manté agafat i amb l'ai al coll en els 90 minuts que dura l'obra. 90 minuts que et deixen completament esgotat, corprés, perquè has estat en tensió sense que t'hagis adonat.
I és que, sense minusvalorar la feina dels dos actors i del director que fan un paper magnífic, s'ha de reconèixer que l'autentic mèrit d'aquesta obra es aconseguir exprimir el teatre fins al punt de convertir una història típicament cinematogràfica en pur teatre.
